Durant dècades, el dret civil espanyol i català va operar sota un paradigma que avui considerem superat: la incapacitació. Quan una persona presentava una discapacitat que li dificultava prendre decisions, la resposta del sistema era, sovint, «treure-li» els seus drets mitjançant una sentència judicial que la declarava incapaç, nomenant un tutor que decidia per ella. Aquest model de substitució ha passat a la història.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, de 2 de juny, s’ha produït un canvi radical en la nostra legislació per adaptar-la a la Convenció de Nova York de 2006. Ja no parlem de limitar capacitats, sinó de proveir suports. Com a advocats civilistes a Catalunya, veiem diàriament com aquest canvi no és només terminològic, sinó una autèntica revolució en la protecció dels drets humans.
De la substitució a l’acompanyament: Què ha canviat?
La idea central del nou sistema és que la discapacitat no és una malaltia que s’ha de «curar» amb una restricció de drets, sinó una situació que requereix suports personalitzats. El pivot de la reforma és el respecte a la voluntat, desitjos i preferències de la persona.
A Catalunya, aquest canvi s’ha integrat en el nostre dret propi. Segons l’article 226-1 del Codi Civil de Catalunya, la figura principal ara és l’assistència. L’assistent no és algú que mana sobre la persona amb discapacitat, sinó algú que l’acompanya i l’ajuda a prendre les seves pròpies decisions. L’objectiu ja no és substituir la voluntat, sinó garantir que la persona pugui exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions.
L’assistència: Un «vestit a mida»
Una de les grans novetats és la flexibilitat. Ja no existeixen les solucions generals per a tothom. El jutge o el notari han de dissenyar el que anomenem un «vestit a mida». Això significa que es determinaran quins suports concrets necessita la persona i en quins àmbits: potser només necessita ajuda per gestionar grans operacions econòmiques (com vendre un immoble), o potser necessita suport en l’àmbit de la salut per assegurar-se que segueix un tractament.
Dues vies per obtenir suports: Voluntària i Judicial
La llei prioritza que sigui la mateixa persona qui decideixi qui vol que l’ajudi.
- La via voluntària (Notarial): Si la persona té un moment d’estabilitat i comprèn la seva situació, pot anar a un notari i signar una escriptura de constitució d’assistència. Ella mateixa tria qui serà el seu assistent i quines facultats tindrà. És l’expressió màxima de l’autonomia.
- La via judicial: Si la persona no pot o no vol demanar ajuda, però és evident que la necessita, la família pot iniciar un procediment. Actualment, aquest tràmit es realitza davant el Tribunal d’Instància (Secció Civil) del domicili de la persona. És important entendre que no és un judici «contra» ningú, sinó un Expedient de Jurisdicció Voluntària per buscar el millor suport possible.
Com és el procés judicial actualment?
El procediment està dissenyat per ser humà i proper. Inclou tres pilars fonamentals:
- Informes pericials: Metges forenses i treballadors socials avaluen la situació real de la persona.
- Entrevista amb el Jutge: El jutge ha de parlar personalment amb la persona amb discapacitat per conèixer-la i escoltar què vol ella.
- Audiència als familiars: S’escolta l’entorn proper per entendre la dinàmica del dia a dia.
Si durant aquest procés hi ha oposició per part de la persona o del Ministeri Fiscal, l’expedient es transforma en un judici verbal especial, on el jutge decidirà basant-se en les proves, però sempre sota el principi d’intervenció mínima.
La revisió obligatòria: Un sistema viu
A diferència de l’antiga incapacitació, que sovint era «per a tota la vida», les mesures de suport actuals són revisables. L’article 226-2 del Codi Civil de Catalunya estableix que les mesures s’han de revisar d’ofici cada 3 anys (excepcionalment 6). Això garanteix que, si la persona millora o les seves necessitats canvien, el suport s’adapti, s’ampliï o, fins i tot, s’elimini si ja no és necessari.
Conclusió
La reforma de la Llei 8/2021 i la seva aplicació a Catalunya representen un pas gegant cap a una societat més justa i inclusiva. Ja no mirem la discapacitat com una limitació, sinó com una diversitat que requereix acompanyament.
Si teniu un familiar en una situació de vulnerabilitat, recordeu: l’objectiu no és treure-li el control de la seva vida, sinó donar-li les eines perquè, amb el suport adequat, pugui continuar sent el protagonista de les seves decisions. Com a experts en dret civil, estem aquí per ajudar-vos a navegar aquest nou camí, garantint sempre la seguretat jurídica i la dignitat dels qui més estimeu.